Vacunes, desparasitació i esterilització del cadell: guia completa

Les tres cures preventives que marquen el primer any d’un cadell són les vacunes, la desparasitació i, més endavant, l’esterilització. Cap de les tres és opcional si vols protegir-lo de debò: les vacunes i la desparasitació previenen malalties greus (algunes mortals, com el parvovirus) des de les primeres setmanes de vida, i l’esterilització és una decisió que convé planificar amb temps, no deixar per a “quan toqui”. Aquí tens el calendari orientatiu de cadascuna, explicat sense tecnicismes innecessaris.

Vacunes: el calendari del primer any

La pauta de vacunació d’un cadell segueix, a grans trets, aquesta estructura:

• Primovacunació (6-8 setmanes): primera dosi de la vacuna polivalent, que cobreix les malalties més greus: parvovirus, moquillo (distemper), hepatitis infecciosa canina i parainfluenza.
• Reforços (cada 3-4 setmanes fins a ~16 setmanes): el sistema immunitari del cadell necessita diverses dosis per generar una protecció completa; saltar-se un reforç deixa buits de vulnerabilitat.
• Ràbia: obligatòria a la majoria de comunitats autònomes d’Espanya, tot i que el calendari exacte varia segons la normativa local i el laboratori de la vacuna.
• Reforços en l’edat adulta: anuals o cada 3 anys segons la vacuna i el criteri veterinari.

Un matís important: el calendari exacte (edats, combinacions, marques) el defineix el teu veterinari segons l’historial del cadell, la prevalença de malalties a la teva zona i el laboratori de cada vacuna. Aquesta guia és orientativa, no un protocol tancat.

Fins que el cadell no completi la pauta inicial, evita el contacte amb gossos d’estat sanitari desconegut i amb zones molt transitades per altres gossos (parcs, terrasses per a gossos): el risc de parvovirus és real i les primeres setmanes són les més vulnerables.

Desparasitació: interna i externa

La desparasitació té dos fronts diferents, i tots dos són necessaris:

Desparasitació interna (cucs i altres paràsits digestius)

• Des de les 2 setmanes de vida, repetint cada 2 setmanes fins als 3 mesos.
• Dels 3 als 6 mesos, pauta mensual.
• A partir dels 6 mesos, la pauta habitual en adults sol ser trimestral, tot i que el teu veterinari la pot ajustar segons l’estil de vida del gos (accés a caça, convivència amb nens, viatges).

Alguns paràsits interns del gos (com certs cucs rodons) són zoonòtics: es poden transmetre a les persones, amb més risc per als nens petits. És una raó de pes per no saltar-se la pauta, més enllà de la salut del mateix gos.

Desparasitació externa (puces i paparres)

Sol aplicar-se mensualment des que el cadell té l’edat i el pes mínims que indiqui el producte (pipetes, collars o comprimits orals tenen edats mínimes diferents). Les paparres, a més de molestes, poden transmetre malalties greus com l’ehrlichiosi o la babesiosi, així que mantenir la pauta tot l’any —no només a l’estiu— és el que recomana la majoria de veterinaris a Espanya pel clima.

Esterilització: què és i quan té sentit

L’esterilització és la cirurgia que elimina la capacitat reproductiva del gos. Els seus beneficis més citats inclouen el control de la població canina, la reducció del risc de certs tumors (mamaris en femelles si es fa aviat, testiculars en mascles) i d’infeccions uterines greus (piòmetra), a més de poder suavitzar algunes conductes lligades a les hormones sexuals.

• No hi ha una edat única correcta. Com a referència orientativa, molts veterinaris situen la finestra entre els 6 i 12 mesos, però en races grans i gegants de vegades es recomana esperar que acabi el creixement ossi. És una decisió que ha de prendre el teu veterinari cas per cas, no una data genèrica d’internet.
• Mascle (orquiectomia): extirpació dels testicles. Cirurgia més senzilla, recuperació generalment ràpida (uns dies).
• Femella (ovariohisterectomia): extirpació dels ovaris (i sovint de l’úter). Una mica més invasiva, amb una recuperació una mica més llarga i cures postoperatòries més estrictes (evitar esforços, vigilar la ferida).
• El que no fa: l’esterilització no és una drecera per “arreglar” un gos amb problemes de comportament generals. Pot reduir conductes hormonals concretes (marcatge, fugides, munta), però l’ansietat, la por o la manca d’educació es treballen a part.

Com organitzar el primer any: cronograma orientatiu

1. Setmanes 6-8: primera vacuna + inici de la desparasitació interna (si no s’havia començat abans).
2. Setmanes 9-16: reforços de vacunes cada 3-4 setmanes + desparasitació interna quinzenal/mensual + inici de l’externa.
3. Mesos 4-6: final de la pauta de reforços + desparasitació mensual + primera valoració veterinària sobre l’esterilització.
4. A partir dels 6 mesos: revisions anuals, reforços de vacunes segons pauta, desparasitació trimestral i esterilització si escau.

Aquest cronograma és una guia general: el teu veterinari és qui ha de confirmar cada pas segons la raça, el pes i la salut concreta del teu cadell.

Encara que la prevenció redueixi el risc, cap cadell està lliure d’un problema digestiu puntual. Si t’ho trobes, tens guies específiques sobre per què vomita un gos i sobre què fer si té diarrea, incloent-hi els senyals que indiquen que cal anar al veterinari sense esperar.

La salut preventiva és només una part d’aquestes primeres setmanes: en paral·lel, convé anar assentant les bases de comportament. Tens una guia completa sobre com educar un cadell, amb socialització, primeres ordres i com ensenyar-li a fer les necessitats fora.

Preguntes freqüents

Quines vacunes necessita un cadell i quan?

La pauta habitual comença entre les 6 i 8 setmanes amb la primovacunació (parvovirus, moquillo, hepatitis i parainfluenza), amb reforços cada 3-4 setmanes fins a les 16 setmanes aproximadament, més la vacuna de la ràbia segons la normativa de la teva comunitat autònoma. El calendari exacte el marca el teu veterinari segons el laboratori de la vacuna i la situació del teu cadell.

Cada quant cal desparasitar un cadell?

La desparasitació interna sol començar a les 2 setmanes de vida i repetir-se cada 2 setmanes fins als 3 mesos, després mensualment fins als 6 mesos i més tard amb la pauta que indiqui el teu veterinari (sovint trimestral en adults). L’externa (puces i paparres) sol ser mensual des que el cadell pot fer servir el producte segons la seva edat i pes.

Quan és el millor moment per esterilitzar un gos?

No hi ha una edat única vàlida per a tots els casos: depèn del sexe, la raça i la seva mida adulta esperada. Com a referència orientativa, molts veterinaris recomanen entre els 6 i 12 mesos, però en races grans pot convenir esperar una mica més. És el teu veterinari qui ha de fixar el moment segons el desenvolupament concret del teu gos.

Quina diferència hi ha entre esterilitzar un mascle i una femella?

En el mascle és una orquiectomia (extirpació dels testicles), una cirurgia més senzilla i amb recuperació més ràpida. En la femella és una ovariohisterectomia (extirpació dels ovaris i, segons la tècnica, també de l’úter), una mica més invasiva i amb una recuperació una mica més llarga. Totes dues es fan amb anestèsia general i el veterinari t’indicarà les cures postoperatòries específiques.

Esterilitzar el meu gos soluciona els seus problemes de comportament?

Només en part. Pot reduir conductes lligades a les hormones sexuals (marcatge, munta, fugides per buscar parella, una mica de l’agressivitat entre mascles), però no corregeix la resta de conductes: això es treballa amb educació i, si cal, amb un professional del comportament. Esterilitzar no substitueix l’ensinistrament.